dissabte, 3 de març del 2012

5.2 Arquitectura Franquista (Segona Etapa)

En l'arquitectura franquista, igual que l'àmbit polític i econòmic, podem observar clarament dues etapes: una de les postguerra, temps que s'allarga fins a mitjans dels anys cinquanta, i la successiva, que abasta l'últim lustre de la dècada dels cinquanta, a més dels seixanta i els setanta.

Ara parlarem més sobre la segona etapa:

El desenvolupament de les formes arquitectòniques coincideix, d'una forma intencionada, amb l'evolució política del país. El primer exemple del canvi va ser el premi guanyat pels arquitectes espanyols, Corrales i Molezún a la Fira Internacional de Brussel · les l'any 1958 per la seva Pavelló Hexagonal, construcció amb forma de para-sol invertida que va sorprendre per la seva originalitat.

Seran les dues ciutats més importants del país, Madrid i Barcelona, les premiades amb noves formes, visions i estilismes presents, entre d'altres novetats, segons Gràcia i Carnicer amb noves formes depurades i clares, amb cubs de vidre, façanes sense cornises, volums funcionals i murs cortina, així com amb l'ús de nous materials com el ciment compacte i el formigó.

A més, va començar a triomfar l'ús de noves formes amb tècniques més depurades que només són la continuació del racionalisme dels anys trenta, però que van introduir canvis com els jocs amb les corbes i la repartició de càrregues.

Un repte diferent del que van haver de contestar les propostes arquitectòniques a la primera ia la segona etapa, va ser el crear ciutats modernes, còmodes i simplificades que poguessin albergar, en condicions salubres i no amuntegades, a les desenes de milers d'immigrants que arribaven a les urbs a la recerca d'ocupació provinents de les zones rurals.

Per a tal objectiu es va designar al Ministeri de l'Habitatge o de la Reconstrucció la tasca de crear residències no només per les classes mitjanes i altes, sinó també per als que menys recursos posseïen. A Madrid va sorgir la Llar de l'Empleat ia Barcelona el "Grupo R", compost per arquitectes molt diferents però que veien en el disseny una forma integradora per a les ciutats i els seus habitants.



Autor: Òscar Valdivieso Roca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada