Durant els anys de la dictadura, Espanya va sofrir molts canvis. El Pla d'Estabilització de 1959 va suposar la fi de l'autarquia i va establir les bases per al desenvolupament industrial. A més l'emigració dels treballadors a diferents ciutats d'Europa va suposar un canvi en les maneres i maneres.
Encara que la cautela seguia a l'ordre del dia. Les parelles no podien donar-se mostres d'afecte en públic perquè eren multades i la notícia sortiria als diaris. També era difícil l'accés a l'habitatge, cosa que també va canviar en els anys 60, quan el preu de l'immoble es va abaratir i va arribar a les llars el gas butà, i amb ell la calefacció i l'aigua calenta.
Amb l'arribada del televisor va sorgir una nova habitació a la casa, la sala d'estar. Això va canviar per complet la vida dels espanyols i la societat de consum, encara que no tots podien accedir a comprar un, i per això els veïns es reunien entorn a l'aparell instal·lat al “teleclub”.
També es va fer més assequible l'automòbil, que ens va portar el llegendari 600 el 1957.
I les formes de divertir-se també van canviar: van sorgir els tocadiscs portàtils i la música lleugera va triomfar entre els joves amb grups com El Duo Dinàmic, Fórmula V, Los Bravos ... que van portar els balls solts.
I les formes de divertir-se també van canviar: van sorgir els tocadiscs portàtils i la música lleugera va triomfar entre els joves amb grups com El Duo Dinàmic, Fórmula V, Los Bravos ... que van portar els balls solts.
En una altra línia estava la música del Festival de Benidorm, en el qual va triomfar Julio Iglesias, tan diferent al Festival d'Eurovisió en què Massiel lluïa minifaldilla entonant el seu guanyador La, la, la.
Tocadisc portàtil de l'època
Però no només els automòbils s'obrien pas a les carreteres, també ho feien els velomotors, les motos, les scooter, el motocarro i el Biscuter.
Scooter del 1960
A la vella costum d'embolicar cigarrets es va unir la de fumar tabac Celtes, que aviat va ser substituït pel ros americà, que no estava a l'abast de tots els espanyols i es venia de contraban.
També l'Església va començar a canviar, i després del Concili Vaticà II, inaugurat per Joan XXIII el 1962, es va aprovar l'ús de les llengües vernacles en la celebració de la missa, el 1963, deixant enrere l'ús del llatí. Va ser en aquests anys quan van sorgir els capellans obrers i les monges postconciliars, que no van dubtar a sortir dels convents per barrejar-se amb les manifestacions de carrer protagonitzades per estudiants, comunistes i socialistes. Això va provocar que alguns d'ells acabessin a les presons.
El que seguia respectant al màxim en matèria religiosa era la Setmana Santa, temps en què es tancaven les sales de ball i els billars i al cinema només projectaven pel·lícules bíbliques, com La túnica Sagrada, Ben-Hur o Els Deu Manaments.
Entre tanta modernitat, en els anys 60 s'obria pas un nou concepte: l'oci.
La seva planificació es duia a terme en uns fullets que s'editaven els caps de setmana, anomenats Guies de l'oci. Amb elles va començar a posar de moda anar-se'n de vacances a la platja, això sí, pels quals poguessin permetre. A les platges es van imposar les noves modes, molt contràries a la tradicional moralitat.
Les costes d'Espanya es van batejar noms atractius per cridar l'atenció dels turistes, com Costa Brava, Costa Brava, Costa Daurada, Costa Blanca, Costa dels Tarongers, Costa Verde o Costa de la Luz. Per acollir al creixent turisme es van començar a construir hotels i apartaments. Però si el biquini és una cosa que avui dia relacionem amb les platges, no era així llavors. Va caldre esperar fins a 1962, quan es va estrenar James Bond contra el doctor No perquè les espanyoles es fixessin en aquesta peça estiuenca.
Per descomptat que a les platges espanyoles estava prohibit el biquini, però, es mirava a una altra banda, i aquesta peça va començar a usar-se cada vegada més. No va passar així a les piscines de l'interior de país, on va començar a usar-se a partir de la dècada dels 70.
D'altra banda, els espanyols s'havien divertit sempre en les curses de bous, celebrant la Festa Nacional, que en la dècada dels 60 va passar a un segon pla gràcies a un esport en època de creixement: el futbol.
Tant a l'estadi com davant del televisor, els espanyols van gaudir d'aquest esport i fins i tot van trobar una alternativa a ell: el futbolí, que va causar furor fins i tot entre els propis futbolistes.
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Francisco_Franco#La_sociedad_de_consumo_y_los_cambios_sociales_en_1os_sesenta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada