El 1937 es va crear la Delegació de l'Estat per a Premsa i Propaganda.
El 1938, el Ministeri de Governació, dirigit per Ramón Serrano Súñer, va decretar la Llei de Premsa, una llei de guerra que va romandre vigent fins al 1966. D'aquesta manera, els mitjans de comunicació transmetien les ordres de l'Estat, ja fossin públics o privats.
El 1942 es va crear el Noticiari Documental (NODE). Cada documental durava 10 minuts i era obligatori projectar-lo abans de les pel·lícules en tots els cinemes d'Espanya fins a 1975.
A través del NODE es transmetien els valors del règim i s'exaltava la figura del Caudillo.
El 1966 es va crear la Llei de Premsa aperturista, imbricada en l'economia en expansió de la dècada de 1960 a iniciativa del llavors ministre Manuel Fraga, es va suspendre la censura prèvia i es va acabar amb el sistema de consignes. si bé els segrestos de publicacions van continuar.
L'Estat era el propietari dels mitjans de comunicació a Espanya fins al 1975. En total posseïa 49 emissores de ràdio, les agències EFE i Pyresa, l'Editorial Nacional i la Televisió Espanyola.
-La ràdio i la televisió
El 1956, amb l'arribada del transistor, la ràdio va superar en audiència a la premsa diària. D'entre els programes de ràdio van destacar en l'època El consultori d'Elena Francis, Mestressa Rosa, La sang és vermella o El que no mor. En la dècada de 1960 va ser la televisió la gran triomfadora.
Els programes líders d'audiència televisiva van ser Estudi 1, Bonanza, Històries per no dormir, els documentals de Félix Rodríguez de la Font o Els Chiripitifláuticos.
Al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1961, Espanya debutava, però va ser en l'edició de 1968 en la qual Espanya amb Massiel va aconseguir la victòria. El 1969, Espanya va ser el país amfitrió del festival repetint triomf per segon any consecutiu.
Ràdio i televisió del 1960
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Francisco_Franco#El_Estado_y_los_medios_de_comunicaci.C3.B3n
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada