Va ser un conjunt de mesures econòmiques aprovades pel Govern espanyol, el 1959 fins el 1961. L'objectiu del pla va ser l'estabilització i liberalització de l'economia espanyola, va suposar la ruptura amb la política d'autarquia del franquisme i va possibilitar l'inici d'una època de creixement econòmic al país durant els anys seixanta.
Situació econòmica prèvia: l'autarquia
Des del final de la Guerra Civil, el 1939, el govern espanyol havia seguit una política econòmica basada en l'autarquia (organització política i econòmica d'un Estat que pretén autoabastir-se amb la producció nacional evitant les importacions), conseqüència d'aquesta política, el 1959 , Espanya era al costat de Portugal el país més pobre d'Europa.
Els problemes de l'economia espanyola eren:
-Increment del cost de la vida i davant el qual el govern havia reaccionat amb un augment important dels salaris que no va fer sinó empitjorar la situació.
-Augment del deute públic.
-Dèficit comercial molt elevat de la balança de pagaments i una conseqüent reducció de divises fins a mínims històrics.
El Pla d'Estabilització
El Pla va ser aprovat pel govern mitjançant Decret Llei, el 21 de juliol de 1959 i ratificat per les Corts el 28 de juliol de 1959, després de vèncer les resistències internes de diversos ministres del govern i del propi Franco, per als que la política de caràcter autàrquic tenien un caràcter ideològic unit a la victòria en la Guerra Civil i al nacionalisme.
El Pla marca una sèrie d'objectius a aconseguir: estabilitat econòmica, equilibri en la balança de pagaments i enfortiment de la moneda, de manera que es converteixi en una divisa estable.
Es preveu la liberalització progressiva de la importació de mercaderies i la del seu comerç interior.
Billets durant el franquisme.
Les mesures que va prendre el pla van ser:
-S'anuncia la convertibilitat de la pesseta i l'elevació del tipus de canvi amb el dòlar des 42-60 pessetes, amb l'objectiu de donar estabilitat a la pesseta.
-Elevació dels tipus d'interès, limitació de la concessió de crèdits bancaris i congelació de salaris, tot això amb l'objectiu de tractar de reduir la inflació existent.-Foment de la inversió estrangera amb una nova legislació sobre inversions exteriors que permetia la participació de capitals estrangers en empreses espanyoles.
-Amb l'objectiu de limitar el dèficit públic es proposa una reforma fiscal que incrementi la recaptació i una limitació de la despesa pública.
Els efectes estabilitzadors es van deixar notar:
-El 1959 es va produir un superàvit de la balança de pagaments de 81 milions de dòlars.
-Les reserves de divises del Banc d'Espanya es van incrementar. La suma de reserves exteriors i crèdits a curt termini de l'Estat va passar de presentar un valor negatiu a un saldo positiu.
-La inflació es va reduir.
-Increment de la inversió exterior a Espanya i del turisme.
-Millorar les condicions de competència al país i la incorporació de tecnologies.
Però l'estabilització, també va suposar un notable fre de la producció espanyola durant la segona meitat de 1959 i principis de 1960, amb congelacions salarials i forts descensos del consum i la inversió i el consegüent augment de l'atur.
Tots aquests fets van provocar l'increment de l'emigració espanyola.
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Plan_de_Estabilizaci%C3%B3n
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada