Espanya va experimentar en els anys 60 un procés d'industrialització i un gran desenvolupament econòmic.
Aquests canvis van ser la causa d'importants moviments demogràfics; en poc més de 10 anys (del1960 al 1972) van emigrar 1,2 milions d'espanyols a l'estranger, la gran majoria a països d'Europa.
Entre 1950 i 1980, més de 4 milions de persones van abandonar la seva forma de vida tradicional al camp, per desplaçar-se a les ciutats, per treballar en el sector industrial i el de serveis.
A més de l'emigració a Europa, es produeix un autèntic desplaçament del camp a la ciutat. Amb aquest èxode rural la societat espanyola s'urbanitza definitivament.
El moviment de l'emigració primer es produeix del camp a la capital de província, després a les regions industrialitzades i finalment, a Europa. Anomenem èxode rural a un fenomen d'emigració massiva dels pobles espanyols que va tenir lloc en el anys 60.
La destinació d'aquests emigrants van ser les ciutats industrials d'Espanya: Barcelona, Madrid i País Basc i en últim lloc Europa.
Gràcies a aquest procés la població espanyola passa de ser majoritàriament rural a ser plenament urbana (més del 70%), el país s'industrialitza i les rendes del camp poden sostenir a les famílies que viuen d'ell.
Entre 1960 i 1975 es calcula que van sortir d'Espanya, amb caràcter permanent, més d'un milió de treballadors. Els treballadors que emigre a Europa són, en general, camperols sense terra amb escassa qualificació. Aquest és el tipus de mà d'obra que es demanava a Europa.
Aquesta tendència a emigrar es va interrompre el 1975 quan, per la crisi econòmica, alguns països van restringir l'entrada i contractació de treballadors estrangers i es va iniciar des de llavors, una volta cap al lloc d'origen.
Informació treta:http://the-malva-stile.nireblog.com/post/2007/10/31/la-emigracion-espanola-en-los-60
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada