Anna Albiol Esquer,
http://www.documaniatv.com/historia/los-anos-del-no-do-21-1961-un-pai%C2%ADs-en-obras-video_2c50dfa58.html
diumenge, 4 de març del 2012
7. VÍDEO-RESUM
Anna Albiol Esquer,
http://www.documaniatv.com/historia/los-anos-del-no-do-21-1961-un-pai%C2%ADs-en-obras-video_2c50dfa58.html
6. ENTREVISTES
A continuació, en aquest punt mostrarem uns treballs d'investigació que vam realitzar individualment.
Vam fer unes entrevistes a familia/amics nostres per a que ens contaren com era la seva vida en el període en el qual es centra aquest treball.
Parlarem un poc de com vivien, els avanços tecnològics que hi havien, com es guanyaven la vida..., en general, com era la societat comú de la època.
Anna Albiol.
Vam fer unes entrevistes a familia/amics nostres per a que ens contaren com era la seva vida en el període en el qual es centra aquest treball.
Parlarem un poc de com vivien, els avanços tecnològics que hi havien, com es guanyaven la vida..., en general, com era la societat comú de la època.
Anna Albiol.
4.5 Canvis en la societat
La incipient societat de consum, el contacte amb l'exterior, amb les democràtiques societats del benestar europees, a través de l'emigració i les riuades de turistes que envaïen les costes espanyoles, van inculcar el virus de la llibertat, més en l'àmbit dels costums i del consum que en el polític, en les ments d'uns espanyols que aspiraven a viure com europeus.
A la segona meitat dels anys seixanta, amb notable retard respecte dels països europeus, la societat de consum va començar a irrompre a Espanya. Les llars espanyoles van començar a equipar-se d'electrodomèstics.
Aquests canvis es van materialitzar en la transformació dels pressupostos familiars, on l'alimentació va passar en vuit anys, del 55% al 38%, a favor d'altres despeses com vestit, aparells elèctrics, automòbil o oci. Una nova societat més urbana, jove i dinàmica estava sorgint a la calor del creixement econòmic i les seves expectatives.
Anna Albiol Esquer,
http://www.ucm.es/info/hcontemp/leoc/historia%20spain.htm#Los%20cambios%20en%20la%20sociedad.
4.6 El cotxe
En els 60 es dóna un fenomen: l'èxode rural. La població del camp es dirigeix a les ciutats, per aconseguir llocs de treball. Es redueix la població dedicada a l'agricultura i augmenta la dedicada a la indústria i els serveis. Això fa que canviara la societat. El país es modernitza i s'introdueïx l'automòbil, marca l'època.
SEAT
SEAT es va inaugurar el 1950 per l'Institut Nacional d'Indústria (INI) durant la dictadura de Franco i la seva fàbrica va ser establerta a Barcelona. Espanya en aquests temps s'està recuperant de la Guerra Civil, encara que l'economia no està del tot estabilitzada. La tecnologia procedeix de la marca italiana Fiat, la més desenvolupada en aquest país, Seat va fabricar els seus automòbils sota llicència d'aquesta marca, pretenent establir a Espanya una motorització per a la postguerra. SEAT pertany al grup empresarial INI, per aquest motiu (en ser propietat de l'Estat) Franco va acudir a inaugurar-lo. L'any 1965, SEAT va llançar al mercat el que va suposar una gran Millora respecte ALS models que Fins Llavors fabricava, el SEAT 1500, que va venir a ocupar el lloc deixat paper SEAT 1400 ja en la Seva versió C, ja que incorporava un motor AMB 1 Rendiment netament superior provinent de Fiat i dissenyat paper reconegut Aurelio Lampredi.
En aquest període, era el cotxe més sol·licitat en la societat d'Espanya.
CITROEN
Citroen ho fan a Vigo al començament dels 60 i Peugot adquireix Citroën i Chrysler-Talbot
http://www.google.es/search?hl=es&client=safari&tbo=d&biw=1024&bih=690&tbm=isch&sa=1&q=citroen+de+los+60&btnG=Buscar
http://www.flickr.com/photos/gpeuropa/4567448612/
http://www.historiaseat.com/0-decada/k60s.htm
Laura Vaquero
6.2 Entrevista Laura
ENTREVISTA als meus iaios
CONSUM I COMERÇ
-Amb què es comercialitzava sobretot?
En aquesta regió es comercialitzava amb cítrics, és el que més destacava.
-On s'exportaven?
S'exportaven a Alemanya, França, Suècia
CANVIS EN LA CULTURA
-Jocs d´aquell temps: A què jugaven els xiquets?
Jugaven al sambori," a salta cabrilla", les caniques, a la trompa, a la corda...
-Escola en aquells temps: L'escola ja era mixta?
L'any 69 l'escola ja era mixta, encara que alguns col.legis concertats eren només de xics i una altres només de xiques.
-Creences religioses o poder religiós: Amb quina freqüència s'anava a la missa?
Tots els diumenges pel matí anaven a missa i les vesprades al rosari o processó.
CANVIS ECONÒMICS
-A què et dedicaves?
Els dos treballaven a la taronja.
-Quines professions hi havien en aquell moment?
La majoria se dedicava a la fruita.
-Quin era el salari dels treballadors?
1200 pesetas a la setmana (el seu cas)
-Quin va ser el primer cotxe?
-En quin any vas comprar-te el cotxe?
L'any 65
-Quan es van anar a viure a un pis?
L'any 1965
-Quins electrodomèstics tenieu?
L'any 64 tenien frigorífic Edesa, televisor de General Elèctrica, i cuina de gas de Edesa, Màquina de coser Alfa
Màquina de cosir Alfa de la meua àvia
EMIGRACIÓ
-Els espanyols s'anaven a buscar treball a uns altres països? On?
Sí, la majoria a Alemanya i a França
CANVIS EN LA SOCIETAT
-Valoració de la dona en la societat:Quan va a començar a treballar la dona?
En el sector citrícola va començar a treballar als anys 30 en treball manual.
-Quin llenguatge parlava la societat de la Comunitat Valenciana?
En les escoles durant aquest període es parlava en castellà. No es va parlar en valencià abans de la democràcia.
Laura Vaquero
2.4 La censura
Des del principi Franco va tractar de controlar l'incontrolable, l'opinió. Òbviament canviar això no estava en mà del general, però si que podia amagar tot allò que no estigués destinat a exaltar el règim del Caudillo. ¿I com?, amb la censura.
Per a Franco la llibertat de premsa era un seriós inconvenient per a governar, així que la va controlar.
Per a Franco la llibertat de premsa era un seriós inconvenient per a governar, així que la va controlar.
La censura va ser aplicada a temes no relacionats directament amb la política: literatura, poesia, cançons, arts plàstiques, cinema i teatre. Es va imposar un model cultural definit segons els criteris establerts per l'Estat.
-Es van prohibir els partits polítics, sindicats, associacions i diaris no afins al règim. Es va anul·lar la llibertat d'expressió per opinions contràries al govern i es va establir un sistema de censura de tots els mitjans de comunicació.
-Implicava la prohibició o ridiculització de les llengües d'Espanya diferents del castellà, única llengua reconeguda políticament.
-La religió catòlica va ser instaurada religió oficial de l'Estat. Les altres religions van quedar limitades a l'àmbit privat i es van prohibir les seves manifestacions públiques. No obstant això, el 1967 va ser reformada la llei per incloure en l'articulat la llibertat religiosa, prohibint les manifestacions externes de tota religió que no fos catòlica.
-La repressió administrativa practicada en el sistema educatiu va ser especialment intensa, tant en l'ensenyament primari i secundari com a les universitats. Els continguts educatius van ser revisats per ajustar-se als estrictes criteris polítics, religiosos i culturals del Règim, en tots els nivells de l'ensenyament.
La quarta part dels mestres i professors d'Espanya van ser expulsats de l'ensenyament.
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Represi%C3%B3n_franquista
5.3 L' himne franquista
El "Cara al sol" és l'himne de la Falange Espanyola de les JONS. El va composar José Antonio Primo de Rivera amb Agustí de Foxà i altres membres de la direcció del partit.
El 17 de novembre de 1935 la direcció de Falange va començar a veure la necessitat de tenir un himne per a l'agrupació. Va ser a la sortida d'un míting quan es va veure la conveniència de poder cantar un himne en actes com aquest.
La directriu de Primo de Rivera va ser clara:
"El nostre himne ha de ser una cançó alegre, exempta d'odi, però alhora de guerra i amor. Farem una estrofa a la núvia, després una al·lusió a la guàrdia eterna en els estels, i després una altra a la victòria i la pau."
Amb un deix d'ironia, el fundador de Falage va amenaçar amb donar una dosi d'oli de ricí al que faltés a aquesta reunió (convocada el 3 de desembre de 1935).
"El nostre himne ha de ser una cançó alegre, exempta d'odi, però alhora de guerra i amor. Farem una estrofa a la núvia, després una al·lusió a la guàrdia eterna en els estels, i després una altra a la victòria i la pau."
Amb un deix d'ironia, el fundador de Falage va amenaçar amb donar una dosi d'oli de ricí al que faltés a aquesta reunió (convocada el 3 de desembre de 1935).
Amb unes quantes hores de treball va quedar realitzat el «Cara al sol», que seria presentat en el míting del Cinema Europa de Madrid el 2 de febrer de 1936.
Després del final de la Guerra Civil, va passar a ser un dels himnes oficials franquistes.
L'abril de 2000 l'Estat es va fer amb la partitura original d'aquest himne, per un preu de 2.100.000 pessetes.
Actualment, el «Cara al sol» es segueix entonant en tots els actes convocats per Falange Espanyola, grups nacionalsocialistes espanyols o feixistes i en dates simbòliques del franquisme com el 20 de Novembre.
Després del final de la Guerra Civil, va passar a ser un dels himnes oficials franquistes.
L'abril de 2000 l'Estat es va fer amb la partitura original d'aquest himne, per un preu de 2.100.000 pessetes.
Actualment, el «Cara al sol» es segueix entonant en tots els actes convocats per Falange Espanyola, grups nacionalsocialistes espanyols o feixistes i en dates simbòliques del franquisme com el 20 de Novembre.
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Cara_al_sol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)