Durant la dictadura franquista, la dona va deixar de tenir els drets que la Constitució de 1931 li havia atorgat, com la igualtat respecte a l'home i el dret a vot.
Amb el Règim, la dona va passar a assumir el paper de mare i esposa. Moltes d'elles van morir per ser republicanes, unes per exercir la militància o la pràctica política i altres per ser parents d'homes d'esquerres. I moltes van ser condemnades en ser delatades per coneguts o fins i tot parents temorosos de les represàlies per conèixer-les.
Les dones republicanes van ser cridades les noves Eva, que paririen fills enemics d'Espanya, i per això els rapaven el cap i els donaven oli de ricí, per passejar després pels carrers amb la finalitat d'humiliar.
A més de tot això, les dones casades no tenien l'accés al mercat laboral. Amb el Fur del Treball promulgat el 1938, l'Estat va regular el treball a domicili, només podien treballar les dones solteres o vídues, a més, si es casaven, havien de signar el seu acomiadament voluntari un mes abans de l'enllaç, segons el que dictava la Llei de Reglamentacions Laborals de 1942, i per accedir-hi, dos anys després, la Llei de Contractes de Treball deia que havien de comptar amb l'autorització del marit. A més els sous eren més baixos.
A més de tot això, les dones casades no tenien l'accés al mercat laboral. Amb el Fur del Treball promulgat el 1938, l'Estat va regular el treball a domicili, només podien treballar les dones solteres o vídues, a més, si es casaven, havien de signar el seu acomiadament voluntari un mes abans de l'enllaç, segons el que dictava la Llei de Reglamentacions Laborals de 1942, i per accedir-hi, dos anys després, la Llei de Contractes de Treball deia que havien de comptar amb l'autorització del marit. A més els sous eren més baixos.La família era una jerarquia en la qual la dona estava supeditada a l'home i els fills als pares. La dona era la que es portava la pitjor part, doncs la seva tasca era la de satisfer al seu marit, havia d'estar maca per a ell, complaure'l en tot. La revista de la Secció Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, ensenyava a les dones a comportar-se, sempre supeditades a l'home, sense drets, sense opinions, sol submissió.
Per descomptat que l'adulteri estava castigat pel Codi Penal.
El 1937 es va crear el Servei Social de la Dona, per aconseguir mà d'obra femenina gratuïta, i era obligatòria per a dones d'edats compreses entre els 17 i els 35 anys d'edat, això sí , que estiguessin solteres, i treballarien en hospitals, menjadors ... El 1941 es va crear el Patronat de Protecció de la Dona, on hi havia molts eclesiàstics per atreure a la dona cap a l'Església i apartar-la dels vicis.
La situació laboral de la dona va millorar el 1959 amb el Pla d'Estabilització, el 1961 amb la Llei sobre Drets Polítics, professionals i Laborals de la Dona, que acabava amb la discriminació salarial i d'accés al treball, encara que continuava en vigor la necessitat de l'autorització del marit. Aquesta obligació es va mantenir fins 1976, quan va entrar en vigor la Llei de Relacions Laborals. També va ser important el 1963 el Pla de Desenvolupament, ja que es necessitava més mà d'obra i es va recórrer a la dona per a això.
El 1973, com a preparació a l'Any Internacional de la Dona 1975 va arribar l'excepció discriminatòria, el govern va donar el càrrec de caps locals de moviment (actual alcaldesses) a 7 dones, les primeres i úniques alcaldesses de la dictadura.
Anna Albiol Esquer,
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Francisco_Franco
